El jutge federal de Nova York, Denny Chin, ha rebutjat (22/3/2011)
l'acord al qual havien arribat Google, l'Associació d’Editors Americans i el Sindicat d’Autors dels EUA l’any 2008 (i que havia estat parcialment esmenat el gener de 2009).
El consens assolit per aquestes institucions pretenia posar fi a un litigi iniciat el 2005, arran de les demandes interposades contra Google pel Sindicat d’Autors i cinc grans editorials nord-americanes (The McGraw-Hill Companies, Pearson Education, Penguin Group USA, John Wiley & Sons, i Simon & Schuster), el setembre i l'octubre de 2005, respectivament. La demanda objectava el pla de digitalització de Google, pel que feia a la cerca i visualització de fragments de llibres amb llicències de drets d'autor provinents d'arxius digitals de biblioteques, sense que s'hagués obtingut prèviament el permís explícit del propietari dels drets d'autor. L’acord que s'havia assolit preveia que l'empresa informàtica invertiria 125 milions de dòlars per remunerar els autors de les obres digitalitzades sense autorització, i establiria un fons de drets del llibre, assegurant una compensació econòmica als autors que acceptessin digitalitzar els seus llibres i facilitant l'explotació monetària dels mateixos.
D’ençà de 2008 aquest acord es trobava en procés judicial davant l’allau de recursos presentats per més de 500 empreses i particulars (entre els quals Microsoft, Amazon, l’Associació de Llibreters europeus o
el govern alemany, per exemple).
La qüestió presentada aquí és si l’acord (Amended Settlement Agreement) és just, adequat i raonable. I he arribat a la conclusió que no ho és.
El jutge conclou que tot i que la creació d’una biblioteca digital universal pot ser beneficiosa per a molta gent, suposa el “monopoli de facto” per part de Google, i no garanteix els drets dels titulars de la propietat intel·lectual dels llibres. El jutge, però, ha deixat la porta oberta perquè les parts puguin revisar l’acord i suggereix que les seves objeccions es podrien eliminar fàcilment si s’estableix que els titulars dels drets acceptin explícitament els termes per poder-se integrar en Google Books (opt-in), en contraposició al que establia l’acord fins ara: que només quedaven fora de l’acord els titulars que així ho comuniquessin expressament (opt-out).
Ara el debat sobre l’explotació de les obres òrfenes -aquelles obres subjectes a drets de propietat intel·lectual, de les quals no se'n poden localitzar els titulars- torna al Congrés dels Estats Units. En paraules del jutge Chin “establir un mecanisme per a l’explotació de les obres òrfenes és una qüestió més pròpia del Congrés que d’aquesta cort”. De fet, el Congrés ja havia adreçat aquesta qüestió arran de la publicació d’un informe de 2006 realitzat per l’oficina de Copyright dels EUA, on es recomanava el lliure ús de les obres òrfenes sempre i quan es demostrés que s’havia fet una cerca diligent dels seus titulars. El Congrés estava a l’espera de conèixer la sentència judicial sobre l’acord de Google per poder legislar sobre la qüestió.
La sentència del jutge ve a donar la raó als que s’havien oposat a l’acord, bé per qüestions monopolístiques, bé per qüestions de respecte a la propietat intel·lectual. De fet, el mateix jutge ha explicat que a l’hora de considerar el cas ha tingut molt en compte l’alt nombre de membres de l’acció col·lectiva (autors i editors) que van decidir retirar-se de l’acord (uns 6.800), així com l’elevat nombre d’al·legacions judicials i recursos en contra (un total de 500).
Molts autors, la majoria de caire acadèmic, i també de ficció, van manifestar no sentir-se representats per l’Authors Guild en què s'assolia l'acord entre Google i les associacions d'editors i d'autors. Un dels casos més coneguts és el de la prestigiosa escriptora de ciència ficció Ursula Le Guin, que va abandonar l’associació d’autors per mostrar el seu desacord en com havien portat l’assumpte. Vegeu quí la seva
carta de renúncia.
La sentència també dóna la raó a les editorials i associacions de llibreters que s’havien manifestat en contra. Així per exemple, el Dr Gottfried Honnefelder, president de l’Associació d’editors i llibreters d’Alemanya (Börsernverein des Deutchen Buchhandels) manifesta “La sentència del Jutge Chin demostra al món que els drets de la propietat intel·lectual no poden ser ignorats per interessos privats o comercials”.
Efectivament, aquesta decisió suposa un important revés per a l'ambiciós projecte de Google Books (inicialment conegut com Google Print i després Google Book Search) per crear una biblioteca digital universal, presentat el desembre de 2004. Google Books és un servei que permet l’accés i la cerca de textos de llibres digitalitzats prèviament per Google utilitzant OCR (reconeixement òptic de caràcters), i emmagatzemats a la seva base de dades digital. Però no oblidem que mercès als acords amb
nombroses biblioteques i també editorials (el darrer
acord important amb Hachette) porten escannejats uns 15 milions de llibres, dels quals només 3 milions són consultables (als EUA).
Ara les parts hauran de decidir si reprenen el litigi contra Google o bé renegocien l’acord a què havien arribat. A partir de les declaracions dels darrers dies, es pot dir que les editorials són les primeres que s’han mostrat interessades en voler arribar a un acord, i així ho han manifestat, en paraules del president de Macmillan John Sargent, un dels arquitectes de l’acord:
Els editors estem preparats per modificar l’Acord per tal d’obtenir-ne l’aprovació. Planegem treballar plegats amb Google i el Sindicat d’Autors per superar les objeccions expressades pel jutge i per promoure el principi fonamental que hi ha darrere la nostra demanda, que el contingut amb copyright no pot ser utilitzar sense permís del propietari ni fora de la llei”.
També el sindicat d’autors vol arrribar a un acord. Segons paraules del president del sindicat d’autors, l’escriptor Scott Turow:
Ens agradaria seure amb els nostres socis de l’acord i arribar ràpidament a una solució. Estudiarem la decisió del jutge Chin i parlarem amb les editorials i amb Google amb l’esperança d’arribar a un acord dins dels paràmetres que marca el jutge que sigui beneficiós per a totes les parts.
Per la seva part la voluntat de Google de voler arribar a un acord, de moment no s’ha fet explícita, i segons declaracions de Hilary Ware, responsable del servei judicial de Google:
Com molts altres, nosaltres pensem que aquest acord té el potencial d'obrir l'accés a milions de llibres que són actualment difícils de trobar als EUA. Sigui quina sigui la decisió del jutge, seguirem treballat perquè es descobreixin més llibres en línia gràcies a Google Books i a Google eBooks.
Recordem que també la Unió Europea està estudiant legalment aquesta qüestió (vegeu aquest
post).
Per conéixer les consideracions i sentència de jutge podeu consultar
el document original aquí.
